Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits.
Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple el procés per a l'acollida d'un nou alumne a l'escola.
Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar alhora de prendre decisions, resoldre problemes,organtzar, planificar.
La simbologia dels fluxogrames és :
Per posar-ho a la pràctica, amb el program corresponent ( Gliffy) vam crear un fluxograma de com explicar als nens que es fa quan s'arriva a un pas de zebra, i aquest va ser el meu resultat:
El mapa conceptual és una tècnica usada per a la representación gràfica del coneixement. Quan es realiza un mapa conceptual, s'obliga a l'estudiant a relacionar-se, a jugar amb els conceptes, a què s'empapi amb el contingut. No és una simple memorització, s'ha de prestar atenció a la relació entre els conceptes. És un procés actiu.
Un cop referesquem la memòria del que es un mapa conceptual, passem a la pràctica amb un exercici. Per poder-lo crear vam utilizar el programa: Cmaps Tools. A partir de un text, he creat el seu mapa conceptual corresponent
El text es el següent :
Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda
El
passat Dissabte 17 de novembre a les 19
de la tarda vaig anar a veure una orquestra
simfònica L’OBC i Marion Cotillard. Amb
altres companyes de la universitat.
Estàvem situades a la
primera fila de l’auditori, on davant meu tenia els contrabaixos i violins.
Llegint el programa ens vam
adonar que era la història de Juana d’arc.
Personalment em va
emocionar molt, la veu de les cantant em va arribar molt, em vaig posar en el
paper d’elles i em van fer viure la música de una manera molt mes gran de la
que havia viscut fins ara.A mesura que
anava passant la historia em semblava tot molt mes interesant, la potencia dels
instruments era molt gran, jo em vaig permetre fixar-mi mes amb els
contrabaixos perquè els tenia just davant, els vaig observar amb molt
deteniment, i vaig veure que la família de corda es molt interesant, com un
conjunt de fils petits pot fer que faci un gran so, em vaig quedar
impressionada.
Després la passió que
posaven els intèrprets, amb unes veus enormes. Un d’ells al acabar es va
emocionar, això ens va arribar al cor a moltes de les que ho vam veure.
Realment, vaig relaxar-me i
gaudir de una estona amb bona música, tot i que anava amb unes perspectives
molt baixes, perquè ami escoltar musica clàssica mai m’ha agradat molt, però
aquesta em va fer sentir moltes coses que feia molt temps que no sentia.
També vaig poder observar
al director, amb molta elegància portava tota la orquestra, i tots l’observaven
per no equivocar-se. Sempre m’han cridat molt els directors d’orquestra, perquè
penso que es una feina molt complicada, ho ha de controlar tot i es ell qui
dona pas a tots els instruments i els hi dona la intensitat.
Un cop van acabar els vam
aplaudir com quatre o cinc cops, tot l’auditori es va posar de peu, va ser on
vaig veure que igual que jo a molta gent també li havia agradat.
De cara a la setmana de la SAE, i el treball de identitat i Territori està per fer, el professor ens va ensenyar com crear un vídeo.
Si tenim un vídeo molt llarg, per poder editar-lo, el millor programa per fer-ho es el "Movie marker", on pots retallar, afegir títols, animacions, efectes...
Per posar-ho en pràctica vam agafar un vídeo ja fet de la nostra Universitat, Blanquerna, i cadascú el va editar com va voler segons les instruccions del nostres professor Jordi.
Un cop el teníem creat, el vam pujar al youtube, i d'allà el vam poder embadir al bloc.
Llicencies de Creative Commons. CREATIVE COMMONS és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic. L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb " tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir " alguns drets reservats".
Actualemnt on s'ubica Creative Commons és a a la Universitat de Stanford, i Lawrence Lessing n'és l'actual president i també professor de dret.
Aquest espai web us ofereix escollir les condicions de la llista següent:
Reconeixement ( Attribution) : En qualsevol explotació de l'bra autoritzada per llicència caldrà reconèixer l'autoria.
No Comercial ( Non commercial) : L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials
Sense Obres Derivades ( No Derivate Works): L'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.
Compartir Igual ( Share alike) : L'explotació autorizada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.
Amb aquestes quatre condicions combinades es poden generar les sis llicències que podeu triar:
Reconeixement ( by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incoent-hi una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
Reconeixement - NoComercial ( by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
Reconeixement - NoComercial- CompartirIgual ( by-nc-sa) : No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada ( by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
Reconeixement - CompartirIgual ( by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer una llicència igual a la que regula l'obra original.
Reconeixement - SenseObraDerivada ( by-nd) : Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.
Utilitzar la llicència
Un cop escollida la llicència heu d'incloure el botó Creative Commons " Alguns drets reservats" al vostre lloc, a prop de la vostra obra. Aquest botó estarà enllaçat amb el Commons Deed ( resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants), de forma que tothom pugui estar informat de les condicions de la llicència. Si trobeu que la llicència ha estat violada, llavors tindreu les bases per poder defensar els vostres drets.
L'altre dia a classe, el professor ens va ensenyar com funcionava el Prezi.
El Prezi es un programa de presentacions, com el power point però diferent. Serveix per explorar i compartir idees. Es distingeix per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió apropada o més allunyada de la zona de presentació. S'utilitza com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal, i com una eina de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o be estructurada.
El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació els col·loques sobre la pàgina en blanc, i es poden agrupar en marcs. Després els usuaris designen la grandària relativa i la posició entre tots els objectes de la presentació i com es fa el desplaçament entre aquest objectes, així com el zoom. Per les presentacions lineals, els usuaris poden construir una ruta de navegació prescrita.
Es pot editar i visualitzar en grup, és a dir que pot ser col·laboratiu, fins a 10 persones.
És més dinàmic que el power point (efectes zoom, imatges girades).
Tens un sol full en blanc, no tens diapositives predefinides i pots profunditzar en el full.
Vas creant les diapositives a mida.
No té un ordre preestablert.
Es crea a partir d'un camí.
Es poden buscar les imatges directament i els vídeos.
Té codi embed.
Ens podem descarregar els arxius arxius
Els links no són actius
No podem incloure
Després d'explicar-nos que era i ensenyar-nos uns quants exemples, ens va dir que creéssim un, i el tema serien els peixos.
Un cop cadascú va crear el se, per parelles vam elegir un dels dos i els vam millorar, jo el que vaig fer amb la meva companya Cristina el resultat va ser el següent: http://prezi.com/bwu-psjzrvrg/els-peixos/?auth_key=d689e7d0a4f4fd77b67cc10e7330e612ee6b7e69
Després com a tasca per a fer a casa, per practicar amb el prezi, vam haver de crear un explicant que era, aquí teniu el que vaig fer jo:
Reconeixement ( Attribution) : En qualsevol explotació de l'bra autoritzada per llicència caldrà reconèixer l'autoria. 
