Amb aquesta entrada, donaré per finalitzar el meu bloc. On us explicaré els conneixements i capacitats que he anat adquirin a mesura que ha avançat l'assignataura de GTIC.
Per començar hem de citar les nostres estimades eines TIC, on podem adquirir moltes capacitats noves i desenvolupar-les amb possibles idees que teniem abans. Per explicar-ho millor, hi ha una classificació que va crear Benjamin Bloom on ho explica molt be.
Aquesta classificació parteix desde que Benjamin Bloom i altres col·laboradors, a l'any 1956 van fer per classificar activitats educacatives i que és coneix com a taxonomia de Bloom. Una de les seves aportacions va ser que aquestes estaven graduades de més senzilles a més complexes.
És van definir tres dominis d'activitats educatives: Domini cognitiu, afectiu i psicomotor. En el psicomotor parla del domini de les habilitats cognitives ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, és va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.
Per veure la diferencia entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment i les formulades l'any 2000 us adjuntu la següent imatge:
Posteriorment l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital".
Jo per explicar els meus conneixements i capacitats adquirides he fet una especial atenció a la revisió de l'any 2008.
Us explicaré les diferents habilitats cognitives que he treballat utilitzant les TIC en una taula, on indicaré quina habilitat cognitiva correspont a la classificació de l'any 2008 es desenvolupa en cadascuna d'elles.
En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procès d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
L'interès que té aquista utilización tutorial de l'ordinador es trova en la capacitar que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència: iniciació-resposta-avaluació
Aquest tipus d'interacció també es pot donar entre un alumne i un ordinador: L'ordinador inicia- l'alumne respon- l'ordinador avalua.
La creació de programes tutorials es té present la individualització, però cal dir que no és fàcil que un programa informàtic detecti de forma "intel·ligent" el tipus d'error comés per l'alumne i les seves necessitats concretes, pero això en molts casos aquesta decisió la pren el mateix alumne, escollint quin és el seu nivell de coneixements.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
Aquesta té una visió de l'ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
El llenguatge de programació Logo i l'objecte gràfic anomenat tortuga seria un exemple de micronom on el nen pot desenvolupar estratègies de resolució de problemes.
El mestre en aques model, quedaria relgat a un segon pla.
S'ha qüestionat que l'aprenentatge totalment autònom per descoberta sigui la millor opció.
Entre dos extrems: el més tradicional en el que el mestre ensenya tot el que el nen ha d'aprendre p bé a l'extrem oposat on el nen explora en solitari per aprendre el que vol saber, hi ha un altre camí en elq ue el mestre té un paper de recolzament de l'aprenentatge, la descoberta guiada. El paper del mesrre seria doncs el de seguir el procès de treball del nen i, quan ho consideri oportú, plantejar preguntes que serveixin de guia a la reflexió del nen.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons però d'una forma molt més acotada ja que són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l'usuari és més limitat que en el cas del Logo. L'usuari pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat.
Un altre exemple, més senzill, es pot veure a la Doctora xinxeta. La interacció amb el sistem fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d'una planta. http://www.xinxeta.com/sorpresa/sorpresa_planta.htm
Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes reals. Aquest problema es fa més evident quan es pretenen simular sistemes de relació social. Les simulacions, en aquests casos, poden donar lloc a interpretacions del món real greument errònies.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ús de l'ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l'escola també es dóna (o s'hauria de donar) aquest fet. A més, les situacions d'aprenentatge, les activitats que es proposen als infants, haurien de ser autèntiques, haurien d'estar relacionades amb la seva experiència i les seves preocupacions. Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació. http://ticotac.blogspot.com.es/2007/03/les-tic-sn-sols-una-eina.html
Entre tota la classe ens vam posar a dir diferentes eines que poden utilitzar amb el ordinador, com: -skype(veure i palrar a grans distàncies) -videos de conferència en grup, podent interactuar 10 persones alhora. -imatges recollides per satèlit digital (veure el que està passant en un altre lloc en el mateix moment). -triar la música que volem escoltar en línea. -google maps (ens aprofitem de les imatges per guiar-nos just en aquell moment). -corrector de text, i modificar el text escrit, ja que a mà no ho podiem fer. -treballs col·laboratius online. Fonts d'informació: http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html
A la calsse de COED, hem estat parlant de quines qualitats ha de tebir un bon comunicador, tot el que havia de transmetre, i com s'havia de comportar davant d'un public.
Sabent això a la classe de GTIC, en Jordi, ens va proposar de que busquessim un bon comunicador, i que investiguessim sobre ell/a.
Ens vam juntar amb un grup de sis persones, i vam començar a dir referents de bons comunicadors, cadascú tenia el seu, o fins i tot vam coincidir en algun.
Despres de debatre quin seria el nostre comunicador, ens vam decantar per la ELSA PUNSET.
Hem anat investigant sobre el seu blog i twitter, i hem pogut veure que realment es una bona comunicadora, perque ens fa transmetre tranquilitat i creadibilitat.
Glogster és una eina per a crear pòsters multimèdia, i que té forces components de xarxa social ja que les persones que l'utilitzen no solament ho fan per crear les seves creaciones sinó també per convertir-les, anunciar-les... Podem trobar tot tipus de temes i motius.
És una enciclopèdia lliure on tothom que tingui un compte wiki pot col·laborar aportant informació o corregint informacions erronies. Aquest projecte es va iniciar el març de l'any 2001. Està composta per molts idiomes, el català és un d'ells.
L'estructura que manté és pot visualitzar mitjançant l'historial, és a dir, que podem veure qui modifica la viquipèdia i les informacions que s'escriguin s'han de fer referència d'on s'ha tret.
Els cinc pilars, on totes les polítiques oficilas de la Viquipèdia es basen en ells;
La viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari ni una col·lecció de texts originals, ni un diari. Tampoc és una maquina propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció, ni un experiment sobre l'anarquia o la democràcia, ni un directori d'enllaços, ni un lloc per a expressar opinions, experiències o arguments; el propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.
La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar casa punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o " el milor". Això implica, per una banda, citar les fons autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però d'altra banda no significa que totes les visions ham de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa.
La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets d'autor que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que respecteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.
La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys, fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims, eviteu les guerres d'edicions.
La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquest cinc principis generals. la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir els seu contingut irremeiablement. Per això mateix recordeu: que tot allò que escriviu passarà a la posteritat...
L'activitat que van fer a classe, en grups de tres, vam editar un pàgina.
Vam buscar el conte de la Caputxeta Vermella i vam veure que el conte sencer no hi era, per tant vam voler possar-lo i editar la pàgina de wikipèdia.
Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits.
Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple el procés per a l'acollida d'un nou alumne a l'escola.
Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar alhora de prendre decisions, resoldre problemes,organtzar, planificar.
La simbologia dels fluxogrames és :
Per posar-ho a la pràctica, amb el program corresponent ( Gliffy) vam crear un fluxograma de com explicar als nens que es fa quan s'arriva a un pas de zebra, i aquest va ser el meu resultat:
